Amb el temps i una canya...

Afortunadament, ja tenim un nou soci al club Súper 3!

Avui és l'aniversari de la meva Princesa!

I, per tant, es mereix una entrada per a ella sola, oi?

Ai... el rellotge del temps ens va allunyant cada vegada més d'aquella edat màgica anomenada infantesa-adolescència per a apropar-nos inexorablement a aquella altra de la qual en diuen Tercera edat. Així, la Segona edat és treballar, treballar, treballar... i prou?

Estava rumiant... i ja que no hi ha més collons que fer-ho, per què no ho fem amb alegria? Em direu que tot plegat és massa ideal, massa bucòlic, com per poder-ho fer fàcilment. Però em pregunto si la vida, carregant-me el cristianisme, escatològic, és simplement això. Un camí, un temps compartit.

Bé, doncs, disfrutem de les petiteses de la vida abans que aquesta ens les negui en forma de malalties, vellesa, impediments... o el que seria més trist, privant-nos de la companyia d'aquelles persones que realment són importants per a nosaltres i que fan que aquest camí sigui planer, agradable i il·lusionant!