L'home dels nassos

Ara fa un any pensava que el dia d'avui quedava molt lluny.

I, conscient d'aquesta distància temporal, vaig prendre'm l'any amb la il·lusió que comporta sempre començar una cosa nova.

Avui, però, aquell dia tant distant ha arribat de forma gairebé sorpressiva.

Com ha anat l'any?

Han passat moltes coses. Moltes!

M'he llevat amb la mateixa sensació que fa un any. M'he llevat conscient que l'any s'acaba i que l'any que ve serà millor (o així ho desitgem molts dels que m'envolten). Aquesta idea no sé si serà més aviat una necessitat o una realitat. Tot i així, la il·lusió va creixent.

Aquesta nit, la més llarga de l'any (encara que moltes vegades voldria que fós la més curta!), començarà bé. A casa, amb una colla (no m'atreveixo a posar-li un adjectiu! jeejejeeje) d'amics.

Aquesta nit, la més esperada de l'any (encara que moltes vegades voldria que l'esborressin del calendari), faré ús d'una de les coses més bones que m'ha passat aquest any.

Aquesta nit cantaré (o ho intentaré) emulant al Sisa:

A casa meva és casa vostra si és que hi haaaaa.. Casa d'algú!

Bon Any Nou!!!!!